No sé si us ha passat a vegades estar davant una persona incòmoda, i no saber com reaccionar. En molts casos la nostra principal prioritat és fugir ràpidament de tal manera que ella, la persona incòmoda per excel·lència, no se n'adoni de la teva presència i que no t'atrapi com tantes vegades ha fet. I és que quan t'atrapa, la dominadora o manipuladora psicològica no et deixa en pau: et posa en situacions comprometedores. Et proposa un tema del què parlar, però tu no en vols parlar, perquè si saps que si s'allarga la conversa, t'agafarà confiança i llavors t'ofegarà encara més temps del que ja ho fa. Se't queda mirant, impacient, amb uns ulls oberts innocents, com si es tractés d'un infant que es preocupa del perquè de les coses, amb la intenció de donar-te pena i que acabis esdevenint esclau de les seves penes sentimentals. Però paradoxalment les seves intencions no en són gaire, d'innocents. La dominadora psicològica et planteja les coses de tal manera que hagis de respondre el que ella vol que responguis, encara que no hi estiguis realment d'acord. El pitjor de tot és que no pots ser sincer, ja que començaria a atacar-te, a protestar i a gemegar com un nen petit encapritxat per una joguina que els pares no li volen comprar. I després d'això ella, venjativa com mai, prepararia milers d'estratègies rebuscades i retorçades, amb la finalitat de fer-te la vida impossible fins el final si fa falta, perquè li tinguis por i et pugui controlar com un autèntic titella a mercè de les seves necessitats emocionals. I tot això sota l'aparença d'una persona trista i desgraciada davant circumstàncies adverses de la vida, sense gran importància però que ella mostra al públic com l'apocal·lipsi. Llavors, un cop et mostres "mínimament" en desacord amb ella, iniciarà una autèntica campanya sagnant contra la teva persona, titllant-te de poc sentimental i poc comprensiu. I és quan sents vergonya perquè saps que aquesta gent no modificarà la seva opinió.
Per tant, senyors lectors, si us trobeu a prop d'algú així, fugiu ràpid i, si us atrapa, contesteu amb monosíl·labs que li resultin mínimament satisfactoris i marxeu el més abans possible abans que, com les serps pitó, se us enrosquin al coll i us escanyin amb els seus problemes.
