Crec que molt seriosament hem de preocupar-nos per qui deixem entrar a les nostres cases. Potser no parlem de psicòpates: parlem de xafarders i tafaners, que es fiquen en els assumptes que no els venen al cas, i encara menys quan l'entrada al teu món immoble es regeix per una relació estrictament professional. Però el problema és que vàries persones no entenen el tema professionalitat, i encara menys si són dones grans que, com la gran majoria, els encanta estar guapes perquè ningú s'intueixi ni el més mínim la seva veritable edat.
Doncs bé: tal i com els passa als pirates amb les monedes d'or, si una dona gran entra en una casa d'una família més o menys normal, i que després d'hores de feina diària té alguns capritxets vinculats amb l'estètica a les estanteries del lavabo, els ulls se li obren de bat a bat, li brillen les ninetes dels ulls com un neonat, les pestanyes li brillen de falsa innocència i, inconscientment, fan un somriure d'anunci de pasta de dents, delator de les intencions poc ètiques que transcorren a través de les seves connexions neuronals. I això és el que ha passat a casa meva mentre jo no hi era, amb una dona gran que cuida el meu germà petit i el porta a escola. Imagineu-vos quina va ser la meva reacció al tornar un dia de l'institut i entrar al lavabo per fer les necessitats reservades durant l'horari lectiu, i veure com el marbre està ple del maquillatge tan car que et vas comprar per ocasions especials, i sense que ella s'hagi pres la molèstia de dissimular qualsevol aparença d'immoralitat. Acte seguit, vaig creure que el més apropiat seria fer el que em rondava trivialment pel cap: agafar una càmera abandonada al meu armari, i fotografiar els escenaris abans i després de les seves visites per detectar-hi cap crim. Però també vaig caure en una altre cosa, i que encara em feia més mal i ràbia que no pas l'anterior. Recordo que em va requisar un paraigües car que em van regalar fa uns anys un parell de vegades. I encara et fa més ràbia que el toqui amb les seves mans, embrutant d'egoïsme covard i pragmàtic aquell apreciadíssim objecte amb el qual, cobrint-te de la pluja, vas poder besar per primera vegada a qui més estimes.
I així us aviso, senyors lectors: aneu amb molt de compte quan deixeu entrar a algú a casa teva i encara més si pot tenir el més mínim temps lliure dintre del vostre espai. I si ja és massa tard, comenceu a fer caixes tancades i barrades amb objectes que poden estar en perill de ser requisats immoralment. Perquè hom, dins la invisibilitat, pot fer totes les coses que vulgui encara que no siguin correctes, amb la garantia que tu no en sàpigues res.
