Tinc ganes de cridar
que aprop meu tinc una persona peculiar.
Podria ser un assassí però no ho és,
podria ser actor, tampoc ho és
però és especial i peculiar,
se li dóna molt bé tertuliar.
Podria ser controlador aeri, però les matemàtiques no li agradaven,
preferia la llengua, però tampoc no la va saber estudiar.
Amb la parla popular, amb els ulls atents,
ell és un gran observador,
una àliga que ho sap tot:
el meu veí és xafarder.
Sap més que jo quines calces porto,
sap el nom dels meus amics,
sap quan tinc institut i quan no.
Ho vol saber tot, però no és policia:
encara que te les habilitats d'un membre de la CIA.
Té una piscina més petita que un basalt,
però ell la veu com un mar gegant.
Quan es banya crida de felicitat...
Però sembla una foca amb tota la seva veracitat.
Li agrada parlar, inventar històries no gaire realistes,
però no és guionista ni novel·lista:
el meu veí és xafarder.
Explica la meva vida sense saber el meu naixement,
m'intueixo que m'enveja, sóc més feliç que ell.
Casat amb uns deu anys de més,
ell ho sap tot i de més!
Espera un aplaudiment,
però el que rep és penediment.
El meu veí és xafarder, ho sap tot de mi.
Sap quines calces porto i quin vestit porto per dormir.
Si algun dia alguna perds,
no et preocupis, ell ho sabrà
i amb molta gratitud t'ajudarà!
Pobre home, massa pobre és la seva vida
per saber i inventar-se la dels altres.
Em fa llàstima, però aviat sol es quedarà.
A boca tancada no entren mosques, i li queda poc per l'empatx.
