Del camí solitari jo sóc reina
princesa seré de la nit,
vaig ser-ho dels meus sentiments,
propietària dels meus raonaments.
Miro les estrelles,
cadascuna és un pensament
totes elles construeixen
el meu propi firmament.
Si inicio l'infinit camí
on arribaré? on és la seva fi?
estarà decorat per xiprers o per flors de lli?
Està en les meves mans el meu propi destí?
O hi ha algú superior que em domini,
que em destini al viure o al morir?
Posar-me podria la capa de la moral,
convertir-me en aquell heroi ètic
que tants van imaginar;
o potser acabaria sent un monstre,
que faria als altres fracassar?
Perquè la vida és un camí,
una via cap a l'infinit
on hom ha de decidir
maldat o bé, viure o morir.
