Era aviat, però ja era de nit.
Caminava amb les pesades bosses,
i encara que semblés mentida,
vam ser millors amics.
Una desconeguda ombra,
però tan coneguda a l'hora!
La distància ens va marcar,
les nostres filosofies havien canviat.
Jo enyorava com era ell abans,
potser ell també ho pensava de mi.
Vaig veure una ombra a la nit:
havia sigut el meu millor amic.
Oh odi! oh amistat!
Tan fugissers, tan poc temperats!
És possible que ens poguéssim reconciliar,
o les nostres maneres no ens deixaran?
Era aviat, però ja era de nit.
Potser ell no em va reconèixer,
però vam ser millors amics.
