Mai més faràs de les meves desgràcies glòries,
Mai més faràs de la meva tristesa la teva alegria,
Mai més podràs de la meva felicitat en infeliç convertir-la,
Mai més!
Ja no recordes que de la meva agonia
Vas augmentar la teva falsa alegria
Bé que ho recordes però ho intentes amagar
Per mantenir netes les teves mans.
Recordes quan el temps encara
No era jutge de les teves accions?
Llàstima que em dóna
Que ell ja hagi pres la seva decisió.
Companys has perdut en el camí de la vida
que per tu van cometre delictes,
que finalment les teves intencions van veure.
Mai més!
Anys i panys haurien passat
quan la soledat va decidir canviar de subjecte
per algú que se la mereixia més.
Mai més!
