Vas a qualsevol centre comercial i ho veus, o bé quan viatges amb tren. La mateixa portada apareix als diaris, a les tertúlies, als anuncis. A més, Internet, a més, està tot ple de crítiques sobre el mateix llibre o sobre la trilogia sencera. No sé si sabeu de quin llibre estic parlant, però ara mateix us diré: 50 Sombras de Grey, aquesta (perdoneu-me l'expressió) puta trilogia que es repeteix ad nauseam totes les hores del dia. Estic ben farta d'anar a un centre comercial o a una llibreria a la recerca d'un llibre bo i tenir-lo d'entreteniment, i trobar anunciada sempre, sempre i sempre el mateix títol, la mateixa autora...
La seva lectora habitual sol ser una dona casada o soltera, poc interessada pel gènere novel·lístic. Segurament quan l'obri s'hi enganxarà de seguida, ja que la seva pobresa literària permet una lectura àgil, amb la qual no es requereixi gaire raonament. La dona, probablement, s'enganxarà a un empresari adulador, multimilionari i que està boníssim del cagar, fent-se-li la boca aigua pàgina per pàgina, i gaudint uns orgasmes infinits al llegir escenes de sexe, que segurament el seu marit mai ha pogut aconseguir (llavors, per què la llegeix, sinó?). A més a més, amb el gaudi causat pel llibre, haurà oblidat que la dona representada és una autèntica sotmesa, subordinada a un home cregut, superb i controlador. Tampoc sabrà que és un autèntic atac a la dona moderna i als milers d'esforços dels moviments feministes que van aconseguir el vot femení, o la igualtat legal entre homes i dones. Ah! i no ho oblidem: també totes les subvencions públiques destinades a xerrades per evitar fets cruents, com ara la violència de gènere, hauran anat directament a l'escombraria.
La lectora segurament, al arribar a casa, trobarà el seu marit o parella dormint. Ell la ignorarà per complet durant tota la tarda, i agafarà el llibre per consolar-se i buscar un paradís en el qual un home totpoderós i amb diners la protegeix, tot imaginant milers d'escenes. Probablement haurà criticat amb les amigues homes instintius, o bé haurà caigut en el tòpic que els éssers del sexe oposat només persegueixen activitats sexuals.
Potser hi haurà molta més gent que li farà ràbia el fet que un llibre tan pobre literàriament i amb tan contingut masclista implícit tingui tant d'èxit. Però crec que, tant partidaris com no tan partidaris, hauríem de pensar que, tal i com va dir Albert Camus, "l'èxit és fàcil, però és difícil de merèixer".
