Com tots vosaltres deveu saber, l'adolescència no són temps fàcils. Doncs bé, jo mateixa m'he jutjat des d'una posició més adulta i puc afirmar, sense exagerar, que vaig ser una bèstia imbècil, com una cabra boja que només volia buscar una mica d'atenció.
Però d'aquest episodi han passat anys (aproximadament uns cinc), i drant cinc anys poden passar moltes coses, entre les quals créixer i madurar, encara que sigui una mica. Per explicar els fets necessito destacar que jo, en la meva adolescència, no és que fos de les noies més populars precisament. Un problema d'acné una mica fora del normal (com a tots més o menys ens ha passat) em va col·locar a la llista negra. Van ser tantes les vegades que vaig ser la riota dels companys, víctima d'insults pels carrers, de múltiples crítiques a les esquenes. En fi, les típiques accions madures que fan els adolescents.
La vida i el temps és tot un procés que ens duu a l'edat adulta, acceptar el canvi, adonar-se de les injustícies, a tenir una visió més crítica i argumentada de les coses, a aprofundir en el perquè i el com de les coses i, també, de les persones. Però ja sabeu que en aquest tipus de camins hi ha vàries persones que s'hi aturen i que ja no creixen més.
Havent-me canviat d'institut per estudiar batxillerat, vaig conèixer un noi amb qui acabaríem establint una relació amorosa sòlida. A mi ja se m'havia curat el problema de l'acné, havia madurat encara que fos una mica i havia crescut uns quants centímetres d'alçada. I va haver un moment crucial en què un ex-company, amb el qual no hi tenia gaire afinitat, va començar a cridar i a dir paraules malsonants. Suposo que tot això era degut a l'estranyesa davant que una ex-companya de classe hagués seguit endavant.
Amb aquest episodi vaig arribar a la conclusió que hi ha persones que s'ajuden del passat o bé que encara viuen en ell, que no accepten qualsevol forma de canvi. O bé que són tan tancats de ment que sempre et volen mantenir a una posició inferior a la seva, per sentir-se més gloriosos o millors persones, suposo.
Per això sempre s'ajuden d'una màquina del temps per refugiar-se del canvi i per argumentar (de manera bastant pobre, del meu parer) qualsevol oposició al canvi.
